La CUP inicia a Montblanc el debat sobre el seu futur

El Consell Polític de la CUP, format per delegats i delegades de les CUP de tot el país, es va trobar aquest dissabte a Montblanc per a començar a debatre els continguts de la propera Assemblea Nacional, que abordarà principalment qüestions organitzatives però també estratègiques.

La CUP va obtenir un gran creixement en nombre de candidatures i representants electes en la últimes eleccions municipals, que en el cas del Camp va passar d’una a quatre candidatures i d’un regidor a quatre (tres a Valls i un a Reus). Aquest creixement fa que l’organització s’hagi d’adaptar organitzativament amb el repte de mantenir intactes tots els seus processos de decisió assembleària, que es basa en l’Assemblea Nacional, en les assemblees territorials i en les assemblees de cadascuna de les CUP, que intervenen en el dia a dia de l’organització a través de delegats i delegades territorials. Actualment, al Camp s’organitza amb una assemblea territorial pròpia de la qual en formen part les CUP de Montblanc, Reus, Tarragona, Valls i el grup de suport del Priorat.

Aquest dissabte a Montblanc es va posar fil a l’agulla al debat que culminarà en l’Assemblea Nacional de la CUP el març del 2012, a Reus. Durant aquest temps les diferents CUP i assemblees territorials debatran els punts en desacord per tal d’arribar a consensos. D”aquesta manera, la CUP espera sortir de la propera Assemblea Nacional amb una organització més forta i cohesionada, que donarà una major resposta al seu creixement i als seus reptes polítics.

Membres de l’organització al Camp es mostren il·lusionats per aquest procés, ja que “estem inventant noves formes d’organització política totalment allunyades dels partits polítics tradicionals i ho estem fent amb capacitat per obtenir representació a les institucions”. La CUP creu que els partits polítics són responsables de la crisi social, política i econòmica actual perquè no volen parar els peus als mercats i les empreses que han mentit i saquejat les butxaques dels ciutadans i les administracions. Així mateix, es pregunta com és possible que “encara ara els partits que manen no són capaços de rebel·lar-se, amb les lleis que faci falta, als responsables directes de la crisi econòmica i financera, que han dut milions de persones a la pobresa i la marginació. Només podem pensar que comparteixen interessos comuns, per la qual cosa els invalida com a representants dels interessos del poble”.