Del que tenim i del que és incert

Laura Aluja, Regidora de la CUP a Montblanc

Laura Aluja, Regidora de la CUP a Montblanc

Després del resultat del Consell Polític del passat 3 de gener, cada cop és més evident la fractura dins de la CUP. Regidores, governs i candidats que dimiteixen, assemblees locals que es desvinculen, etc. No és un escenari gens fàcil ni agradable, sobretot per aquells que són càrrecs electes i donen la cara per una organització que ha escollit una opció que no els representa.

Alguns critiquen aquells que per coherència han dimitit jo els recordo que hem arribat on hem arribat gràcies a les regidores de Celrà, d'Arenys de Mar, Verges i a totes aquelles que van decidir treballar per la independència, el socialisme i el feminisme des dels municipis. A totes elles, mil gràcies. Mai us podrem agrair prou haver construït un projecte rupturista i transformador fora de les àrees metropolitanes. També ha sigut un referent les lluites de regidores de ciutats, casos com el de Reus ens han inspirat per a poder aixecar catifes dels nostres ajuntaments. Gràcies a tots ells perquè ens va il•lusionar a molts que militàvem a ciutats en organitzacions de l’EI a tornar al poble amb l’esperança de que a la nostres viles hi havia alternativa, les CUP.

Allí on la prudència passa per sobre del canvi, allí on qüestionar i criticar és mal vist, allí on el caciquisme viu gràcies als favors. Allí on mobilització al carrer és sinònim d’aldarulls i on es senyala aquell veí que hi participa. Allí on el paisatge no es diferencia entre barris obrers i barris elitistes, on la contaminació és menor perquè no hi ha un teixit industrial molt extens ni gaires oportunitats de treball. Sinó que el paisatge és de conreus d’ordi i penisc, de ceps emparrats i de casetes de tros, d’arbres fruiters i de camins, de pedra, de molta pedra i de muntanya, de molta muntanya.

Allí, a les comarques rurals, on la batalla no es juga amb piquets i vagues, sinó amb les institucions, fent-les fortes perquè els pobles tinguin transport públic i la canalla puguin agafar un autocar que els porti a l’escola bressol, i perquè l’ambulància no es trobi a 20km i sense metge. Allí on l’únic moviment social és el independentisme, sí l’únic mitjançant primer les consultes per la independència i més tard amb l’ANC.

Hem aconseguit que l’anticapitalisme, el feminisme i el independentisme entri als ajuntaments de viles i pobles. Hem aconseguit aportar discursos i debats poc vistos en municipis rurals i transformar socialment un entorn fins ara políticament passiu. Hem aconseguit que els nostres veïns i veïnes es qüestionin coses, prenguin consciència, participin activament de la política i que recolzin electoralment a aquells joves, que escoltaven Kortatu en una granja reconvertida en local, i ara convertits en regidores i batlles.

El poble on hi ha una CUP és més actiu, solidari i democràtic i la societat és més polititzada. Als nuclis rurals segurament no hi ha cap troskista i molts no hauran sentit mai a parlar de la 4rta internacional. Però sí coneixen perfectament les seves regidores de la CUP i confien en elles. I quan aquestes dimiteixen per qüestions polítiques, la confiança dels veïns amb aquella candidatura es debilita.

Entenc que la major part de la població de Catalunya viu en zones urbanes i que en el moment de plantejar estratègies es pensi en aquelles zones on hi la major concentració de població. Però s’obliden de la realitat i dels resultats electorals del passat 27S. A la meva comarca, a la Conca de Barberà, on de 21 municipis 20 tenen governs independentistes, la CUP va ser la segona força com també ho va ser a altres comarques com l’Urgell, les Garrigues, el Priorat, el Berguedà, la Garrotxa, Osona, el Solsonès, el Moianès, etc. mentre que comarques com el Baix Llobregat, el Barcelonès o el Tarragonès fou la sisena força.

En moltes d’aquestes comarques d’interior on molta gent va votar la CUP com a segona força, segurament no eren persones estrictament d’esquerres, possiblement hi havia moltes persones de centre que van creure que la CUP era garantia d’independència i que era motor perquè res s’aturés. Segurament aquestes persones ara mateix es deuen estar estirant dels cabells.

Cal tenir present que la CUP no va néixer en grans ciutats, va néixer a municipis com Arbúcies o Ribes. I aquest és un fet que sembla que passi per alt i que no tenen en compte algunes de les organitzacions anticapitalistes de la Crida Constituent. Organitzacions amb les que compartim objectius però que desconeixen la diversitat territorial ja que moltes es troben a les àrees metropolitanes i no viuen la realitat del dia a dia dels municipis del país. Tot i que aquestes organitzacions donin suport a la CUP cal recordar que no formen part de l’organització interna, i sí en canvi els militants i regidors, aquests que ara es troben tant confusos i desorientats.

En el CP va ser determinant els vots de les organitzacions de la CC, van ser el seu vot el que va fer decantar la balança cap a la no investidura. I jo em pregunto com s’ho pot prendre una regidora d’un poble d’una comarca rural qualsevol, que unes organitzacions que no han trepitjat mai el seu municipi ni tenen cap tipus de representació a la comarca hagin determinat el resultat del CP de la seva organització política i conseqüentment del país.

També em pregunto ara que regidors i governs dimiteixen, que moltes assemblees locals que apostaven per la investidura es despenjaran, com afrontaran aquests la campanya electoral del març? Segurament no l’afrontaran, ni participaran en les llistes ni enganxaran un trist cartell. Vindran aquestes organitzacions anticapitalistes de les àrees metropolitanes, que apostaven per anar a eleccions, a fer campanya pels pobles? Penjaran ells els cartells i faran actes a comarques?

Al març hi haurà una davallada importantíssima de vots de la CUP en les zones rurals, perquè el votant ja no hi creurà i perquè aquells representants de la CUP se’n desmarcaran. Alguns diuen que això ho compensarà el vot urbà, aquell que parla castellà, que viu en barris treballadors, que participa de moviments socials i que no tolera la corrupció i les retallades. Pot ser que la CUP agafi aquest vot, o més aviat pot ser que aquest vot se’n vagi a Podem, i més ara després dels bons resultats obtinguts el 20D. Està clar que la CUP té el deure d’eixamplar la base del independentisme cap a l’esquerra, perquè és l’única que ho pot fer, però no hi ha cap garantia que pugui recollir aquest vot urbà i el que sí que tenia segur, el vot de comarques, el perdrà.

No només al març la CUP perdrà vots, també pagarà un preu molt car en les municipals d’aquí tres anys. Allí on hi ha una CUP, ERC pateix, s’han donat casos en diversos ajuntaments on la CUP ha expulsat ERC dels consistoris. D’aquí tres anys veure’m si aquesta tendència es manté o si es gira la truita i és ERC qui es menja la CUP. També caldrà veure si aquells que es presentaven com a CUP a les darreres municipals, repeteixen candidatura amb les mateixes sigles, com una altra cosa o bé no repeteixen. I si ja serà prou complicat mantenir els nuclis CUP ja existents, més ho serà crear-ne de nous on ara no n’hi ha. Seria una llàstima que allí on la CUP ha nascut, s’ha fet forta i ha anat creixent, als municipis, perdés suports.

La decisió de no investidura i abocar-nos a eleccions anticipades al març, després d’haver posat tota la il•lusió en unes plebiscitàries i no aprofitar la majoria independentista del mandat democràtic del 27S, serà molt difícil de digerir per part de la meitat de la militància de la CUP, del votant independentista en general, del votant independentista rural i de les regidores de comarques rurals.

Segurament la CUP està patint el que se’n diu la malaltia del creixement i la tendència de sobrevalorar els espais urbans per sobre els rurals. La CUP ha passat de 3 a 10 diputats, no tant a causa del seu projecte revolucionari, sinó per la seva autenticitat, la seva coherència en els postulats de l’esquerra, per lluitar per la justícia social, i sobretot per la feina ben feta dels 3 diputats, del seu carisma i per haver-se mostrat motor per avançar cap a la independència. 10 diputats és un molt bon resultat, eixamplar la base del independentisme és una estratègia molt encertada, que aquest eixamplament només es pugui donar en zones urbanes sense tenir-ne cap seguretat mitjançant la no investidura i a costa de noves eleccions, no ho és tant.

Laura Aluja Masalles
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Montblanc.